Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on whatsapp

La tardor amb els cinc sentits
Colors de tardor

Sabeu aquelles imatges que ens produeixen un nus a l’estómac, aquelles que el cervell evoca com una visió d’emoció, de serenor, de plaer? Imagina’t per un moment que estàs al mig d’una fageda, amb les capçades dels arbres poblades de fulles de tonalitats groguenques i marrons, amb l’olor de terra humida entrant-te pels pulmons, la temperatura justa per passejar sense passar fred… Podem afirmar que la tardor és una estació que ens provoca un cúmul de sensacions agradables, i moltes d’elles tenen a veure amb els colors que percebem. T’has preguntat com s’originen aquests colors

Hi ha una àmplia diversitat de factors que estan implicats en aquest canvi de color de les fulles, com per exemple la humitat, el pH, les condicions del sòl, la baixada de temperatura…. però el factor principal és l’absència d’hores de llum a mesura que els dies comencen a escurçar-se. En aquestes condicions, les plantes es preparen per a passar l’hivern i comencen a emmagatzemar nutrients i a passar-los cap a la fusta. Les fulles de les espècies caduques van reduint la seva activitat progressivament fins aturar-la del tot, el que acaba amb l’escissió natural de les fulles per a continuar amb la cadena de la natura. En aquest punt, les fulles i plantes passen a formar part de la matèria orgànica dels sòls. 

Però centrant-nos una mica més en el canvi de color de les fulles, la causa d’aquesta alteració és la interacció dels tres pigments més importants: la clorofil·la, els carotenoides i els flavonoides (antocianines en gran part). La clorofil·la és el pigment més abundant en les fulles i promou el creixement en les plantes, ja que participa en el procés de la fotosíntesi, i perquè hi hagi clorofil·la es necessita sol i calor, per això en èpoques com la primavera o l’estiu és el pigment més abundant i el motiu pel qual veiem les fulles d’aquelles varietats de verd tan espectaculars. Quan disminueix la presència de la clorofil·la, i per tant del color verd, afloren altres pigments que queden “ocults” per la gran presència d’aquesta, i aleshores és quan acaben apareixent tota la gammade grocs, vermells, taronges, inclús porpres. 

Aquesta síntesi de quin és el procés dels colors de la tardor es tradueix en arbres vermells com els cirerers silvestres, els arbres dels caquis, els aurons (arces) o l’espectacular parra verge que cobreix parets i murs. Arbres de color groc, com per exemple els espectaculars Ginkgo biloba que formen part de l’arbrat de carrer deBarcelona, o els colors marrons dels castanyers que agafen aquella tonalitat tan característica entre verds i marronosos. Tots ells, un espectacle pels sentits. 

Una recomanació: Hi ha un lloc molt especial on poder visitar tots aquests colors en aquesta època. A Catalunya tenim diverses fagedes espectaculars, però n’hi ha una a Saldes una mica amagada, als peus de l’imponent Pedraforca, que ens té el cor robat. És el bosc de Gresolet del parc Natural del Cadí- Moixeró, on falta vista per admirar el que aquellbocí de natura ens ofereix. Us ensenyem una foto però no us expliquem res més, descobrir-ho sempre és més emocionant. 

Un ram: En aquest post no podem oferir-vos un altre ram que tota la gamma de colors de tardor! Marró, groc, vermell… A més, és un ram que com no té flor el podreu tenir molt temps a casa vostra, perquè fins i tot quan s’assequen les fulles queda bonic. Una bona manera d’entrar la tardor a casa vostra.